El mític grup gironí Sopa de Cabra va tornar per la porta gran en el primer dels tres recitals al Palau Sant Jordi amb totes les entrades exhaurides, per commemorar el 25è. aniversari de la banda de rock més important del nostre país. Himnes com L'Empordà, El Far del Sud, Camins, Podré tornar enrera, El boig de la ciutat, El carrer dels torrats, Mai trobaràs, Si et quedes amb mi o Sota una estrella es van tornar a escoltar deu anys després de la última tanda de tres concerts seguits a la sala Razzmatazz (l’antic Zeleste).

Ni ells mateixos es podien imaginar quan allà pel mes de març van anunciar un únic concert de retrobament en el Palau Sant Jordi que en poques hores s’esgotarien totes les entrades, en un fenomen sense precedents, havent d’anunciar dos dies més, un altre a Palma, així com a Tarragona i dos més a Girona per concloure el dia 1 d’octubre.

Amb el crit Bona nit malparits! de Gerard Quintana comença l’espectacle, tot entonant El boig de la ciutat, a les que segueixen Tot queda igual i Dies de carretera, amb un so contundent amb els tres guitarristes, l’original Josep Thió, l’habitual Jaume Peck Soler i el nou Xarim Aresté, el baix d’en Cuco Lisicic, Pep Bosch a la bateria i del teclista Eduard Font (antic component de Glaucs).

Sopa de Cabra es va ficar a la butxaca a un públic fidel i entregat (‘feia molt de temps que estàvem esperant aquest moment. Gràcies per ser-hi i per ser-hi els primers’) i els crits de Sopa de Cabra! i d’Independència! van ser una constant al llarg de tota la nit. Feia vint anys que van compartir aquest escenari amb Els Pets, Sangtraït i Sau.

Moments emotius quan van dedicar Seguirem somiant –l´últim tema del grup fa cinc anys- al malograt Joan Cardona Ninyim (un home que no tornarà mai més a casa), present el seu record. ‘Nosaltres no som els Rolling Stones ni de lluny però ell era tan gran com Keith Richards’. Rock, nostàlgia i nacionalisme es van conjugar amb cançons que parlen de camins per no perdre el nord, d’estrelles, somnis i promeses, del temps, també present a les lletres de Sopa de Cabra, en cançons com Plou i fa sol ens diuen que difícil és dir-se adéu, en Instants del temps que hem d’anar sempre endavant i a l’hora Podré tornar enrera, que va posar el punt i final a un concert màgic que perdurarà en el temps i per sempre.

En aquests temps estranys i difícils (‘venen temps amb barba’) el panorama musical català necessita de grups com Sopa de Cabra.