Farem ara de musicòlegs de pega: hi ha un contrast curiós entre la personalitat de Donny McCaslin –veu dolça, dicció precisa, somriure sempre present…– i el seu saxo, potent, vigorós, robust, salvatge. És un dels nostres saxofonistes de referència (i també de David Bowie, per cert), des que el vam rebre fa ja dècades com a membre de la Maria Schneider Orchestra i amb el quintet de Dave Holland. Acaba de publicar un disc imponent, I want more, que la discogràfica (Edition Records) defineix com «una poderosa expressió del talent musical de McCaslin, que mostra un so musculós, composicions innovadores i el seu compromís per anar més enllà amb la seva música». I torna al nostre festival, després del seu debut com a líder el 2010, amb un altre quartet d’impacte. En volem més, i tant que sí.
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".