Carrer Santa Ana, 14
08901 Hospitalet de Llobregat (L')
Barcelona
Metro Línea 1 - Parada Av. Carrilet

+ conciertos en Depósito Legal

+ conciertos en Barcelona



Festa Presentació Autòcton - Festival de Música Emergent i Arts Visuals:
MINIMAL (live) (Pop)



22:00h. Entrada libre
Comentar

L’Uri i la Núria porten ja uns quants anys en aquesta aventura que un dia van decidir batejar amb el nom de minimal 21. Lluny queda ja aquell any 2005 on la discogràfica francesa Ubahn va publicar el seu primer Ep “Tiny Can”. Allà van comptar amb les remescles de djs de l’escena francesa i una curiosa versió dub del tema que donava nom al disc feta ni més ni menys pel rei del gènere Mad Professor. La discoteca Le Rachdingue va voler incloure un dels seus temes al seu disc recopilatori de l’any 2005. Durant aquell any també van actuar a Festivals com el Primavera Sound de Barcelona, el festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat i l’off del Mercat de Música Viva de Vic, l’Invictro. Després vindran uns anys d’activitat tranquil•la i de noves formes d’expressió flirtejant cada cop més amb estructures pop i sonoritats d’electrònica vuitantera. Després d’una aturada biològica… maternitats, canvis de feina, estudis, projectes musicals paral.lels… reprenen de manera més intensa l’activitat creativa. S’incorporen al projecte el Sergi i el Dani amb unes influències musicals molt diferents i amb moltes ganes d’experimentar i de fer seu aquest projecte. Amb les portes obertes de bat a bat, i amb la ferma convicció de gaudir fent música minimal 21 gira definitivament la mirada cap al pop de composició senzilla i de melodies directes i seductores. La Núria comença a composar en català influenciada per l’imaginari de les cançons de bressol que canta a les seves filles. Col.laboren amb ells poetes com el Marc Torrano, l’Emma Piqué i la Laia Calvet. El Novembre 2009 guanyen el premi Èxit del concurs de maquetes sona9.

Acaben de publicar L’Habitació del Fons, un disc gestat i produït íntegrament a l’estudi de casa seva on han treballat de manera gairebé obsessiva. Lluny de trobar influències musicals, alguns crítics han reconegut en la seva música paratges cinematogràfics que evoquen els móns imaginaris de Tim Burton, música que convida a somiar i lletres que parlen de les impressions, emocions i contradiccions de la vida diària..
No hay ningún comentario

Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión

¿NO ESTÁS REGISTRADO?  

Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.


Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.

INICIAR SESIÓN

Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".