LOS CHIKOS DEL MAIZ
22:00h. ENTRADA: 10 euros.
Irreverents fins la medul·la, fan de la incorrecció política la seva bandera i del hip hop combatiu i militant la seva senyal d¿identitat. Amb Los Chikos del Maiz no existeixen les mitges tintes ni el terme mig: odiats a parts iguals per una extrema dreta que ja els ha lapidat mediàticament i per alguns sectors de l¿extrema esquerra que no perdonen la seva comercialització i sal endavant, ells segueixen amb el seu rotllo i el seu número de fans creix sense poder evitar-ho.
“Pasión de Talibanes” es converteix amb la primera referència discogràfica d’un grup que entén el hip hop més enllà de clixés i que ho concep amb una eina per la transformació social en un collage interdisciplinari en el que dansen en harmonia les constants referències literàries i cinematogràfiques, els homenatges a icones de l’esquerra transformadora així com permanents crítiques demolidores a la classe política i empresarial. Tot això amanit amb un sarcasme i un sentit de l’humor potser massa àcid, no apte per a ments benpensants o oïdes políticament correctes. LCDM es converteixen en el megàfon rabiós de la filòloga que treballa de cambrera, en estrènyer les dents dels llicenciats en Història que neteja vidres, en la mirada d’odi de l’operari mileurista abocat a l’atur per la crisi. Van més enllà de ser un grup contestatari no només pel contingut de les seves lletres si no per les formes que les esculpeixen: si quelcom diferència a LCDM de qualsevol altre grup de rap amb consciència és l'ingeni, la forma de fluir i la cura de l'estètica a l'hora de perfilar els seus textos, circumstància que afegida l'egotrip característic del hip hop, els converteix en l'arma definitiva.
22:00h. ENTRADA: 10 euros.
Irreverents fins la medul·la, fan de la incorrecció política la seva bandera i del hip hop combatiu i militant la seva senyal d¿identitat. Amb Los Chikos del Maiz no existeixen les mitges tintes ni el terme mig: odiats a parts iguals per una extrema dreta que ja els ha lapidat mediàticament i per alguns sectors de l¿extrema esquerra que no perdonen la seva comercialització i sal endavant, ells segueixen amb el seu rotllo i el seu número de fans creix sense poder evitar-ho.
“Pasión de Talibanes” es converteix amb la primera referència discogràfica d’un grup que entén el hip hop més enllà de clixés i que ho concep amb una eina per la transformació social en un collage interdisciplinari en el que dansen en harmonia les constants referències literàries i cinematogràfiques, els homenatges a icones de l’esquerra transformadora així com permanents crítiques demolidores a la classe política i empresarial. Tot això amanit amb un sarcasme i un sentit de l’humor potser massa àcid, no apte per a ments benpensants o oïdes políticament correctes. LCDM es converteixen en el megàfon rabiós de la filòloga que treballa de cambrera, en estrènyer les dents dels llicenciats en Història que neteja vidres, en la mirada d’odi de l’operari mileurista abocat a l’atur per la crisi. Van més enllà de ser un grup contestatari no només pel contingut de les seves lletres si no per les formes que les esculpeixen: si quelcom diferència a LCDM de qualsevol altre grup de rap amb consciència és l'ingeni, la forma de fluir i la cura de l'estètica a l'hora de perfilar els seus textos, circumstància que afegida l'egotrip característic del hip hop, els converteix en l'arma definitiva.
No hay ningún comentario
Para publicar comentarios debes Iniciar Sesión
¿NO ESTÁS REGISTRADO?
Regístrate en Atiza y podrás publicar comentarios.
Si detectas algún problema, no dudes en avisarnos al contacto que aparece en el enlace Aviso Legal, que encontrarás al pie de la mayoría de páginas de esta web.
INICIAR SESIÓN
Para Iniciar Sesión, introduce tu e-mail de identificación en Atiza, tu contraseña y pulsa el botón "Entrar".